Entre pastissos i henna

Com aquests dies comença a fer força fresca com per anar a passejar amb l'Asma, l'hi vaig proposar de que vingués a casa meva, que fariem un pastís de xocolata. Així doncs, divendres la vaig anar a buscar al lloc de sempre (hem agafat la costum de trobar-nos a l'estació de Lloret per la seva facilitat d'accès), i vem anar al Consum a comprar allò que necessitàvem per a fer-lo.
De cop em semblava que tot allò que haviem guanyat en unes poques trobades s'havia perdut, doncs veia a l'Asma molt tancada un altre cop, però desprès vaig veure que la cosa va canviar així que vaig imaginar que debia ser per el fred, doncs al arribar a casa poc a poc es va anar sentint més còmode.
Així que ens vem posar a fer el pastís ella de seguida va voler aprendre com es feia, i ho va fer tot ella soleta!
Mentres el pastís es coïa, vaig decidir ensenyar-li una mica el blog, i vaig proposar-li que ella mateixa gravés un vídeo amb l'ordiador explicant que li semblava fins ara, però la vergonya no la va deixar, així que ens vem dedicar a fer-nos algunes fotografies :P

Al final realment ens ho vem passar genial, entre el pastís la henna i uns caramels que no ens van sortir! encara tinc pendent tastar la pasta de Xapati que em va portar... Però com estic un xic malalta doncs m'esperaré a estar millor de la panxa!

Dijous d'aquesta setmana hem tornat a quedar així que fins aviat!

Descobrin bruixes per lloret

Dijous passat vem tornar a trobar-nos amb l'Asma. De fet no havíem planejat fer res d'especial, així que havia pensat anar a passejar una estona i anar a fer un beure.. Mentres passejavem, l'Asma va començar a perdre una mica la vergonya que encara li quedava,  jo li anava preguntant coses sobre ella, la seva família.. Em va explicar que té un germà a Pakistan encara, que estudia ingenyeria, i que la seva germana gran li encanta estudiar i es passa el dia tancada a casa entre llibres!

A ella li agrada molt passejar, així que al final és el que vam fer. No volia prendre res així que vem continuar caminant.. I sobretot parlant.. Vaig assabentar-me que parla forces idiomes, a part de l'Urdu, el català (no és pot queixar perquè es fa entendre i parla molt polidament), suposo que també l'espanyol tot i que no hem practicat!, a casa seva també parlen Punjavi (panjavi) i Pashto (llengua de l'afganistàn). Em va semblar realment increible! 

Li vaig demanar si li agradaven els animals així que he descobert que tot i no agradar-li gairebé gens els gossos, li encanten les altres espècies!Va ser llavors quan em va demanar si a mi m'agradaven les gallines, i encuriosida per la pregunta i la precisió a demanar-me si m'agradava aquella espècie, em va explicar que a Pakistàn tenia una gallina petita que l'anava seguint a tot arreu! 

Em va fer realment molta gràcia! Va ser una imatge graciosa, doncs realment no és quelcom que tingui la costum de pensar, en una gallina com animal de companyia...
Al final, dens va passar l'estona caminant caminant, vem fer el passeig maritim, ens vem endinsar per el centre.... poc a poc descobrim secrets de lloret! (vem descobrir la taca d'una bruixa en un edifici! )

en fi! 

Aquí ho deixo per avui! Després he de trucar l'Asma per a la propera quedada que imagino la farem també aquest dijous! 

A Lloret hi ha la fira!

Bé, doncs a la fi va arribar el dia de la primera trobada, però va resultar ser conjunta! Coïncidin amb la fira medieval de Lloret, vem decidir quedar totes les parelles juntes per a coneixer-nos una mica més totes, i realment va estar molt bé!

Ens vem trobar a l'ajuntament, i poc a poc vem anar arribant i ens vem posar en marxa!
Davant l'ajuntament hi havia un munt de paradetes de menjar, bijuteria, mocadors i d'altres estris ben curiosos.També es podia fer una petita passejada en un pony per als més menuts!
Vem posar-nos una mica a la pell d'uns sibarites i vem tastar un formatgè parmesà que realment era molt bo!
Realment la boca sen's feia aigua amb tantes pastetes que hi havia! així que vem decidir anar a pendre alguna cosa, doncs al carrer començava a fer fred i amés hi havia moltissima gent i era força impossible moure's! Tot i això no vem deixar de quedar-nos una bona estona mirant el bufador de vidre, i d'altres artesans que eren a la trobada medieval.


Bé, de fet encara no sé quin és el gust de gelat que més li agrada però l'Asma i la seva germana van portar una bossa d'un aperitiu típic de l'India i del Pakistàn, per a que els tastés i tot i que eren picantets, realment estava boníiissssim! En fi! fins a  la propera trobada!

Asma

Per fi va arribar el dia!
Cap a les 3 i mitja de la tarda ja no em podia estar quieta.. així que em vaig calçar i cap al centre de Lloret s'ha dit!
Davant l'ajuntament es celebrava l'inici del Rally Costa Brava, i com realment vaig arribar molt d'hora, vaig estar passejant per allà i fent algunes fotografies.. Al cap d'una estoneta un cafè i ràpid cap a la sala de plens!
Gairebé havíem arribat tots/totes, però l'Asma encara no hi era.. vaig començar-me a preocupar.. i si no ve? i si al final no vol participar-hi..? però de cop les meves inquietuds van desaparèixer. Va entrar per la porta de la sala, amb una actitud tímida, com ja m'havien anunciat. Rere seu, hi anaven la seva mare i la seva germana.

Ens van repartir les fotografies, i després d'una xerrada d'alguns representants de Lloret com l'alcalde, i un magnífic discurs d'en Jordi Feu, ens vem poder acostar a les nostres mentorades! Vinga a fer fotografies! de fet jo no en vaig pendre ni una... cap de nosaltres portava la càmera....

Després vem tenir una estona per xerrar, introduir-nos.. va ser llavors quan el primer contacte real es va realitzar.. Els dubtes de "què faig?" , "com ho faig?" van desaparèixer ràpidament, l'Asma somreia i tot i això s'aferrava a la seva timidesa.. tot i això em va presentar a la seva mare i la seva germana, i poc a poc vem anar crean l'inici del que espero serà un vincle increïble!

Vet aquí, ja hem quedat tots, mentores i mentorades, aquest dissabte a les 17h davant l'ajuntament de Lloret, per anar a la fira medieval!
qui vulgui que s'apunti! estarem encantats de rebreus! Jo estic esperant aviam com funciona el primer dia!!

J'ai envie..

"j'ai envie"... què vol dir això? és una expressió francesa per a dir "jo vull/tinc ganes"..

doncs estreno el bloc dient J'ai envie de començar la segona part d'aquesta experiència del Projecte Rossinyol. Dic la segona, doncs la primera ha estat aquest petit proces d'inscriures al programa, d'èsser acceptat, de formar-se una mica , per després poder ser un bon mentor. 

Realment tinc moltissimes ganes de conèixer el meu/meva mentorat/ada, saber quina edat té, què li agrada fer, a quina escola va, quins són els seus amics, quin és el gust de gelat que més li agrada...

El meu sabor de gelat preferit és la barreja de xocolata amb iogurt! 

Aquests dies de formació, han estat uns dies per començar a imaginar.. i de fet quan vaig veure un dels videos d'altres anys, em va agradar molt que una mentora deia.. "això no és un final, si no que és un... fins aquí hem explicat i després continuem.." he vist que per a tothom qui ha participat al projecte, ha sortit molt ben parat, molt content, orgullós ... Espero que per a mi també sigui una experiència igual d'agradable i que per als mentorats sigui quelcom inoblidable!